mons extraordinaris

Ja fa molt temps d'aquesta pintura, però jo personalment li tinc una estima especial.

Representa com bé veieu una conversa o comunicació entre una noia i una fada. Una comunicació amb una realitat fantàstica i extraordinària.

Creure en fades i altres éssers màgics pot ser cosa de nens, però és indubtable que dins nostre sempre hi ha aquell nen o nena que vam ser. De vegades cal deixar-lo sortir per tal de deixar-nos encisar de nou amb la màgia del nostre entorn.  Això ens rejoveneix i li dona color a aquesta nostra realitat, a vegades excessivament grisa i convencional.