Pintura a l'oli sobre tela.
Composició de inspiració pròpia
La lluna en general i quan és plena en particular, m'ha fascinat des de sempre. De petita ja em passava estones i estones mirant el cel i en especial la lluna. I ho continuo fent sempre que puc. No sé perquè però per mi té com un magnetisme que m'atrau i m'atrapa. Com si em pogués estirar i remuntar cel enllà. I si a més es reflecteix damunt l'aigua, l'estampa ja és complerta. Tal com una representació natural de l'axioma aquell de la Taula Maragda, el que està a baix és com el que està a dalt i el que està a dalt és com el que està a baix ...
Aquesta tela me la van regalar junt amb un munt de pintures quan vaig complir 50 anys. I des d'aleshores, una vegada transformada en un paisatge de nit, presideix la paret del capçal del nostre llit.