Aquesta pintura que ja té uns anys, està inspirada en una làmina trobada a la xarxa. No en puc mencionar l'autoria perquè la desconec. Em va seduir per intentar fer-ne una versió doncs em transmet un sentiment oceànic de connexió còsmica. Per aquest motiu l'he anomenada Dona Còsmica.
Pintura a l'oli sobre tela.
Mesures:
61cm x 50cm
Diuen que l'univers és dins cadascú de nosaltres. No sé si és exactament així, el que si és cert és que cadascú de nosaltres és tot un univers. Un món ple de llums i ombres. De il·lusions i desencisos. D'alegries i tristors. I si a més, tenim una visió transcendent de la vida, dins nostre s'hi troba el camí que ens permet petites connexions amb el Tot.
Vivim en un món massa sovint de portes enfora, de lluernes volàtils, de impressions efímeres, de projectes avesats a tenir i no pas a Ser. Vivim en un món que convida a sortir corrents per cames davant d'allò que ens angoixa, davant d'allò que no entenem.
Aquesta Dona Còsmica per mi representa just el contrari d'aquesta ruta sense sentit. Significa la possibilitat de sentir tot allò que per dins es belluga, i comprendre o acceptar i transformar o transcendir. Significa una invitació a tancar els ulls i a obrir la Consciència. A deturar-se. A escoltar-se i a escoltar. A perdre la por als propis fantasmes. A deixar-se seduir per un món incommensurablement gran i sovint no visible però personalment sens dubte, més ple de sentit.
Tanca els ulls i deixa que s'obri el món, que s'expressi la Vida dins i fora, amb confiança i sense por.